Comparteixo l´article en prensa publicat diumenge 5 de Setembre.
https://www.naciodigital.cat/santcugat/opinio/23546/suspens-familia-covid-19
L´any passat, en ple confinament com a advocat matrimonialista vaig aconsellar en una entrevista a un canal de televisió: “Parleu, medieu entre vosaltres…”.
M’adreçava a tots aquells que, divorciats o no, tenen un règim de visites amb els seus fills o una guarda compartida i no sabien com tractar, combinar aquestes visites i alternar la guarda (custòdia fora del dret civil de Catalunya) amb el risc de Covid19 per a la salut dels més petits i dels adults.
Vaig pensar que després dels mesos de confinament del 2020, amb tribunals inoperants per a la majoria d’assumptes i no urgents, i el que portem del 2021 tots hauríem tret lliçons constructives. I que davant les onades vàries, brots, rebrots i angoixa aquest “parlem” hauria estat un bon antídot o almenys un bon after sun per llimar desavineces.
Doncs no. No s’ha après… o no del tot. Ni a finals de l’estiu del 20 ni d’aquest 2021.
Durant aquest agost es va posar en contacte amb mi una amistat molt angoixada. Em va informar d´una situació quasi calcada a una altre de l´estiu del 2020. Que la seva ex li havia dit que dels 15 dies de vacances que la filla de 17 anys estaria de vacances, aniria cap al Cantàbric, a una zona concreta amb la més alta incidència d´ aquesta cinquena onada.
Un déjà vu…
La trucant em va especificar que la ex estava vacunada i que durant aquells dies farien ruta.
Li vaig dir el que sempre dic:
“Parleu entre vosaltres perquè no us esteu escoltant. Us sentiu però no us escolteu.
No necessiteu un advocat i menys haver d´anar al jutjats. Parleu, si us plau”.
Vaig aconsellar a aquesta amistat de no negar-se a deixar que la menor, gairebé a les portes de la majoria d’edat, a que anés de vacances per molt objectivament que sigui a la destinació seleccionada de molt alta incidència. Una crida a la responsabilitat i a la prudència.
Com a advocat de familia al llarg de més de 23 anys d´exercici, sempre, reitero que no es pot pretendre anar als tribunals per resoldre amb urgencia qualsevol desacord d’opinió. S’ha d’aplicar la lògica. Exposem-la d’una manera cordial. Detallem els nostres arguments i acompanyem-los amb fets que avalin les nostres pors, discrepàncies com en el cas real exposat. Siguem empàtics, assertius i busquem el moment més tranquil per evitar la tempesta judicial. I si es tracta d’una conversa fora de whatsapp, xats hiperabreujats, àudios. . . millor.
Parlin, no escriguin tant. Utiltzin el móbil per parlar no només per escriure!.
Afrontem en els propers mesos de tardor 2021 la incògnita de què passarà amb la pandèmia, si les xifres tornaran a pujar, vacunats o no, o noves onades, variants i si hi haurà retallades, nous tocs de queda . . . I tornaran a sorgir les mateixes preguntes.
“No deixis sortir el hij@ a la nit, que sí que el deixo…” .
I es creuaran amenaces a les xarxes “No et deixo anar amb els nens… ets molt permissiu”.
O pitjor encara… anirem al Jutjat si no estem d´acord en posar o no posar la vacuna al nostre fill/a?. No si us plau. Un altre cop davant les mateixes pedres al camí. No aprenem…
Cal recordar que ja fa un any, el 31 de juliol de 2020, a Catalunya es va donar el suport definitiu a la sessió de mediació prèvia obligatòria. La Llei 9/2020, de 31 de juliol.
S’ha de demostrar davant del jutge que abans d’arribar al jutjat per resoldre qüestions com la explicada, les parts han intentat parlar, aproximar posicions.
Repeteixo, parlin, amb una P majúscula. Si llavors les parts no volen mediar per la raó que considerin a bé, o si al final es trenca l’entesa, l’assumpte se seguirà davant del jutge.
És trist haver de forçar-lo, però és benvingut que s’imposi la gestió mediada d’un conflicte. I deixar de banda l’expressió chulesca “ens veiem als tribunals”, “et denunciaré, demandaré…”.
I si no és possible tenir un diàleg tranquil entre vostès, parlin amb el seu advocat/a, i ell/a canalitzarà les seves peticions ajustades amb el marc legal, a l´abast de la patria potestat, al règim de guarda que tinguin…
__
Abel Molina Iniesta, es abogado matrimonialista Colegiado del Ilustre Colegio de Abogados de Terrassa.
Mediador acreditado por el Ministerio de Justicia, la Universidad Europea Miguel de Cervantes y la Escuela Internacional de Mediación (EIM).
Miembro núm. 482 de la SCAF, Societat Catalana d´advocats de familia.
Miembro núm. 102 de AIJUDEFA, Asoc. Internacional de Juristas de Derecho de Familia:
AIJUDEFA – Asociación Internacional de Juristas de Derecho de Familia
Y abogado experto en familia y DD.HH por el Consejo de Europa, programa HELP.
